Una de les primeres decisions de la Sra. Ingla com alcaldessa de Sant Cugat i dels seus socis del tripartit (ERC, PSC i CUP) va ser retirar de la planta noble de l’Ajuntament l’obra d’art ‘Equitat’, una obra que van crear amb molt amor l’Alicia, la Teresa, l’Anne, l’Antonia, el Carles, la Carmela, el Carles, la Cristina, la Germana Ithan, el Graham, el Gusti, l’Inge, l’Ingrid, l’Isma, l’Ithan, el Javi, el Joan, el Jordi, el Martí, la Maria, la Maria Àngels, la Mireia, el Mallko, el Martí, la Xènia, la Silvia i la Teresa. Una obra col·lectiva que pretenia sensibilitzar sobre la corresponsabilitat que tots i totes tenim amb les persones amb alguna discapacitat evitant la seva exclusió social. Una obra fruit del projecte Windown que sosté que no existeix discapacitat quan les persones troben el suport necessari per créixer i exercir els seus drets de ciutadania.
Aquesta obra estava ubicada des de primers d’aquest 2019 al vestíbul del gabinet d’alcaldia per decisió de l’alcaldessa, Carmela Fortuny. Sra. Ingla, com pot retirar-la sense comunicar-ho als seus autors, sense saber que es farà amb ella? Ha pensat què ha significat per aquests nois i noies que el seu treball hagi desaparegut de cop sense cap explicació?
Li prego que retorni l’esmentada obra al seu lloc d’honor; seria una molt bona notícia i una mostra de sensibilitat amb el món de l’art i, especialment, amb totes aquelles persones que tenen unes capacitats diferents.
Tothom sap que les presses són males conselleres, però rectificar és de savis. Hi ha decisions que cal posar-les en remull abans de fer-les efectives.
No descobreixo res si dic que el seu entorn més fidel i proper desconeix absolutament la realitat de Sant Cugat, però no és un tema d’interès, d’implicació, ni de temps per aprendre. És un tema de sensibilitat i d’empatia amb Sant Cugat, amb la seva gent i amb els seus projectes culturals i socials. El fotut és que la sensibilitat i l’empatia ni s’aprèn ni es treballa; se’n té o no se’n té.
Sense anar més lluny, vostè Sra. Ingla va arribar més de 20 minuts tard al pregó de la Festa Major del barri del Monestir – Sant Francesc, obviant els nervis dels pregoners, el col·lectiu de noies i noies del Taller Jeroni de Moragas, coautors de l’esmentada obra d’art ‘Equitat’. Vostè es va adreçar als presents sense demanar disculpes ni justificar el seu retard i sense explicar-los als protagonistes del pregó perquè la seva obra ja no llueix al vestíbul de l’alcaldia de l’Ajuntament de Sant Cugat.
Tot plegat li pot semblar una anècdota, però no ho és. És un exemple molt significatiu. Indica una manera de fer i de ser molt concreta. La nostra història l’escrivim cada dia amb els nostres encerts i errors. I aquest govern resta més que suma. La ciutat no està contenta, la seva manera d’actuar no agrada. Les seves paraules, els discursos, les declaracions d’intencions no lliguen ni són conseqüents amb els seus fets i les seves accions. Ser alcalde o alcaldessa no és un només un títol, no és només fer-se fotos; si el càrrec no va acompanyat de sensibilitat, Sant Cugat avançarà molt poc.
JOSEP MARIA VALLÈS és regidor de Junts per Sant Cugat
