Moció per a l’accés a un lloguer de preu assequible a Sant Cugat

1.ATES QUE:L’accés a l’habitatge és un dels principals problemes que actualment té plantejat l’àmbit metropolità de Sant Cugat. Molt especialment el fort increment dels preus de lloguer d’habitatges que s’ha produït en els darrers dos anys està allunyant cada cop més persones i famílies de l’accés a l’habitatge.

2.ATES QUE:Segons l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona. El preu mitjà d’oferta en el portal *Habitaclia en el segon trimestre del 2018 es va situar en els 1.443 €/mes a Barcelona i en els 1.019 €/mes com a mitjana de la resta de municipis de l’àrea metropolitana. La variació interanual d’aquests valors d’oferta respecte del segon trimestre de 2017 ha estat d’un descens del -3% per a la ciutat de Barcelona, i d’un augment del 9% per al conjunt de municipis de l’àrea metropolitana. Cal destacar que en alguns d’ells la variació ha estat menor, com per exemple a Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Just Desvern, Viladecans, El Prat de Llobregat o Castelldefels on no ha superat el 3%.

3.ATÉS QUE:El Parlament de Catalunya, per mitjà de la Moció 84/XII, aprovada el 9 de maig de 2019, va instar el Govern de la Generalitat a impulsar de manera urgent l’aprovació de mesures legislatives, en el marc del dret civil de Catalunya, per a permetre que Catalunya compti amb una regulació pròpia del contracte d’arrendaments urbans i, en particular, doti les administracions públiques de les eines necessàries per a limitar els increments de preus del lloguer d’habitatges en zones de forta demanda acreditada.

4.ATÉS QUE:  La urgència d’aquestes mesures és ben palesa. La sortida de la crisi financera internacional i la progressiva reactivació econòmica dels darrers anys han incidit fortament en el mercat de l’habitatge, que ha experimentat una certa retracció de l’accés en règim de propietat, per raons no només de preu sinó també de finançament, i un augment substancial de la demanda d’habitatge de lloguer.

5.ATÉS QUE:Aquest augment, combinat amb la curta durada dels contractes d’arrendament en aplicació de la legislació de l’Estat, ha propiciat una escalada forta dels preus, que a Catalunya han crescut entorn d’un 30 % en els darrers cinc anys. Aquesta tendència ha estat encara més acusada en el cas de Barcelona i el seu entorn metropolità on es troba la ciutat de Sant Cugat del Vallès.

6.ATÉS QUE:La forta pujada de les rendes ha causat dificultats econòmiques molt greus per a accedir a l’habitatge i per a romandre-hi. El jovent i les persones i famílies amb baix nivell d’ingressos són qui més han patit i encara pateixen situacions d’exclusió residencial. Estudis recents publicats per l’Observatori Metropolità de l’Habitatge de Barcelona indiquen que l’esforç necessari per a accedir a l’habitatge ja està superant ara el dels anys d’inici de la crisi i que la taxa de sobrecàrrega dels llogaters que ho són a preus de mercat ultrapassa el 40 % a Barcelona i l’àrea metropolitana, molt per damunt de la mitjana europea i del que es considera raonable per a una economia familiar.

7.ATÉS QUE:La vulnerabilitat que d’aquesta situació que viu l’Area Metropolitana s’està traduint, en la pràctica, en l’expulsió de molts veïns lluny del seu entorn de residència, sigui per desnonament o per la impossibilitat d’afrontar els nous preus que s’estableixen en vèncer els contractes. Els reptes que planteja l’accés a un habitatge digne i assequible s’han d’abordar prioritàriament amb la iniciativa de polítiques públiques.

8.ATÉS QUE:L’Ajuntament de Sant Cugat, la Generalitat de Catalunya i les administracions locals s’han mostrat en la darrera dècada particularment resolutives adoptant i executant mesures adreçades a incrementar el parc d’habitatge públic i social. A banda d’aquestes actuacions, però, tots els informes de diagnosi i els plans d’habitatge reserven un paper específic als instruments del dret privat.

9.ATÉS QUE:Que la regulació dels contractes d’arrendament d’habitatge pot i ha de contribuir també a fer efectiu el dret a gaudir d’un habitatge digne ho palesa la legislació d’arrendaments urbans dels països del nostre entorn. Aquest objectiu es plasma sobretot amb dos ordres de mesures. D’una banda, és habitual que les relacions contractuals siguin de durada llarga o indefinida. Encara que les lleis estableixin terminis de durada contractual breus, en molts països els llogaters els poden prorrogar indefinidament o per terminis llargs, amb actualització periòdica de les rendes, mentre no concorri alguna de les causes legalment taxades de resolució.

10.ATÉS QUE:Més recentment (per exemple, a partir de 2014 a França i a Alemanya), alguns ordenaments han introduït sistemes nous de contenció o enquadrament de les rendes de lloguer en aquelles zones on el mercat ha esdevingut molt tensi genera dificultats greus d’accés a l’habitatge en el conjunt del parc residencial. La legislació espanyola en matèria d’arrendaments urbans, tanmateix, ha ignorat aquests desenvolupaments i en matèria d’habitatge i lloguer es troba encara lluny dels estàndards europeus de seguretat, estabilitat i assequibilitat dels lloguers.

11.ATÉS QUE:Segons dades estadístiques fiables, com ara les difoses pel Consell General del Notariat referides al període 2011-2018, i que permeten observar que en el primer trimestre de l’any 2018 el volum econòmic de les penyores signades als territoris de la resta de comunitats autònomes van atènyer un valor de 198.836.510,00 euros, mentre que a Catalunya no van superar la xifra d’1.313.876,00 euros. Aquesta situació comporta un greuge i un desavantatge econòmic comparatiu derivat de les diferències entre la regulació catalana vigent de la penyora i la regulació del dret civil aplicable a la resta de territoris que no tenen una regulació pròpia de la penyora i, per tant, per als destinataris de les normes.

És per totes aquestes raons que proposem al Ple municipal del 16 de setembre l’adopció dels següents

ACORDS

Primer.- Instar al govern de la Generalitat de Catalunya a iniciar el tràmit per un projecte de Llei per tal de regular els preus en els contractes d’arrendament d’habitatge.

Segon.- Crear una comissió no permanent d’estudi a l’Ajuntament de Sant Cugat sobre l’aplicació i repercussió que tindria la regulació dels contractes d’arrendament d’habitatge a la ciutat de Sant Cugat del Vallès. Dotar econòmicament de tots els recursos necessaris aquesta comissió.

Tercer.- Establir de manera urgent la construcció de nous habitatges de lloguer sobre sòls públics (Pla PROMUSA 2018-2030) fins a assolir un nombre mínim de 1.857 habitatges públics en règim de lloguer l’any 2030 (un 5% del parc total). I que en el present mandat deixi llesta la previsió de 415 nous habitatges construïts.

Quart.-  Impulsar la creació de cooperatives locals d’habitatge i posar a disposició sòls per al desenvolupament de noves actuacions en règim de cessió d’ús. Mitjançant aquesta fórmula pretenem propiciar noves maneres d’accedir i de viure l’habitatge que potenciïn els valors de col·laboració i de convivència per la ciutadania i també d’arrelament a la ciutat i els seus barris. L’objectiu és poder desenvolupar una iniciativa cooperativa per a la Floresta, el centre històric, Monestir-Sant Francesc, Mira-sol i Sant Domènec.

Cinqué.-  Impulsar noves formes d’accés i ús de l’habitatge: el cohabitatge, especialment adreçat a col·lectius específics (joves, gent gran, famílies monoparentals). Ajustant la normativa urbanística per tal de possibilitar la implantació de noves formes d’habitatge compartit sobre finques particulars.

Sisé.- Impedir l’expulsió dels residents en edificis existents on les operacions de remodelació d’edificis comportin l’assetjament immobiliari i l’expulsió dels seus residents mitjançant l’exercici del dret de tanteig i retracte, amb l’exercici d’aquest nou mecanisme garantint que les persones residents no perdin el seu habitatge per causa de la pressió del mercat immobiliari.

Seté.-  Treballar també en l’erradicació de les males pràctiques en relació amb l’habitatge oferint un servei específic a l’Oficina d’Habitatge, d’assessorament legal pel que fa al lloguer i la venda de l’habitatge (fiances excessives, clàusules abusives,…).

Vuité.-.- Comunicar l’adopció d’aquests acords a la Generalitat de Catalunya, i als diferents agents implicats de la nostra ciutat.

9 de setembre de 2019