George Floyd, Breona Taylor, Ahmaud Abery, i moltes persones més han estat víctimes de la violència policial als EE.UU. En els darrers anys, hem vist com la resposta a aquesta injustícia continuada ha passat de ser una lluita d’uns quants a la de tothom. La de les persones que ens sentim lliures i estimem les llibertats. Moltes ciutats nord-americanes han oblidat per uns moments la crisi contra la Covid-19 per sortir als carrers, molts amb mascareta, i reclamar justícia i igualtat. Però alguna cosa està canviant. Ciutats com Londres, Toronto o Amsterdam també s’han alçat. La globalització no és només cosa de les empreses, els estats i el capital. També hem d’exercir la ciutadania global.
Malauradament, com en el període d’entreguerres de mitjans del segle passat, les democràcies estan patint fortament una crisi d’identitat que moviments com els que donen suport a polítics com Trump o Bolsanaro al Brasil, aprofiten per fer de l’exercici del poder i l’administració una amenaça contra tantes minories.
La setmana passada, veia un documental sobre Michelle Obama. I em va fer pensar. Sembla mentida que el mateix país que escull el seu primer president negre a la història pugui immediatament després votar per Donald Trump. Haurem de fer una reflexió ben profunda però em quedo amb la idea que la ex-primera dama llança als seus conciutadans: vam aconseguir la Casa Blanca però no hem aconseguit que “els nostres” segueixin inscrivint-se per anar a votar.
Com un dels centenars de ciutadans i ciutadanes nord-americans que viu a Sant Cugat segons dades del padró municipal, vull cridar a tothom a seguir protestant però faig especial èmfasi a tots aquells que podem votar a les eleccions presidencials del mes de novembre, a exercir la nostra ciutadania activa i fer un acte de responsabilitat expressat per mitjà del vota per correu. Aquesta no és una lluita de blancs contra negres. És la lluita de milions de ciutadans lliures contra persones racistes.
Borja Aitor Arriaga
Professor d’ESO i Batxillerat
