Per què hem escollit viure a Sant Cugat? Hi ha qui ha nascut a Sant Cugat i voldria continuar vivint. La gran majoria venim de fora i vàrem escollir la nostra ciutat per les seves qualitats, perquè fa goig de viure-hi. Sabem també que a molta gent li agradaria venir a Sant Cugat per aquestes mateixes raons. Un terç de la població de Barcelona voldria marxar, possiblement cap a municipis com el nostre.
Tot això genera una demanda d’habitatge que pressiona els preus de lloguer o compra a l’alça. Ara bé, com que Sant Cugat no és infinit hem de prioritzar especialment l’objectiu de fer possible la permanència dels que ja hi som, satisfent, per tant, aquesta necessitat d’habitatge assequible sense malmetre les qualitats de la ciutat. Aquesta és l’obligació de la iniciativa pública, si cal en col·laboració amb la privada.
I quines són aquestes qualitats? L’amplitud dels espais lliures (places, parcs, Collserola…), la densitat moderada fins i tot en els nous barris, el petit comerç de qualitat que dinamitza la ciutat, l’activitat econòmica neta i de fort valor afegit, l’excel·lent connectivitat (especialment amb Barcelona), la cohesió social, la cultura, la seguretat, la bona gestió… Aquestes qualitats i el seu equilibri és el que coneixem com el “model Sant Cugat”. Tots aquests ingredients els hauríem de mimar. Aquest equilibri és el que hom percep com a desitjable. A més els períodes de confinament que venim de patir han augmentat el valor de la presència d’espais lliures de qualitat a l’interior de les ciutats.
No podem estar d’acord en l’estratègia d’empitjorar aquesta qualitat de vida per a reduir l’encant de Sant Cugat i de retruc reduir-ne la demanda. Això és el que, al nostre parer, fa el projecte Ragull. D’una banda, fa desaparèixer sòl industrial en un indret, que després de la reconversió modèlica de l’antiga Delphi, faria bo d’aprofitar amb nova activitat econòmica neta i de fort valor afegit. D’altra banda, entafora habitatge al bell mig d’un polígon industrial amb el presagi de futurs conflictes. I finalment proposa una superfície comercial fora de la trama urbana que farà patir el petit comerç del barri, que és el que cal protegir. Si encetem i propaguem aquest tipus d’actuació segurament farem menys atractiva la ciutat i anirem perdent totes aquelles qualitats que ens fan sentir bé de viure-hi.
I no és que no hi hagi lloc per on ubicar de manera equilibrada habitatge assequible. El Pla Promusa 2030 ja preveia la majoria de les promocions que ara el Tripartit ha anunciat. Per què no les han tirat endavant? Per què s’han entestat en un projecte que no té consens tenint projectes a Pla del Vinyet, Villa Argentina, C/Andana, C/ Villà, Jeroni de Pujades i altres en diversos estadis de maduració? Recordem que a Can Cabassa vàrem arribar a un acord amb el veïnat i amb les entitats de com organitzar habitatge assequible, habitatge lliure i espai verd en aquella part de creixement de la ciutat. I al Turó de Can Mates Oest? Entre PROMUSA i els propietaris privats s’havia arribat a un principi d’acord que permetia un 50% d’habitatge assequible en col·laboració públic-privat en aquesta nova àrea de possible creixement de la ciutat. Aprofitem aquests acords!
L’ajuntament ens ha presentat un conjunt d’idees entorn de l’anomenat “Ecobarri de Can Ametller”. De fet, quan es concreti en els seus detalls, estarem parlant de com evoluciona Can Cabassa + Turó de Can Mates Oest + Can Fontanals. Podem fer magnífics plànols, grans parlaments…. però quan aterrem en els detalls, fem-ho bé.
Joan Puigdomènech
Regidor de Junts per Sant Cugat
Article publicat al NacióDigital
