Entrevista al regidor portaveu Josep Maria Vallès: “La prioritat serà recuperar la ciutat de Sant Cugat en tots els àmbits”

Entrevista realitzada per la periodista i directora adjunta del TOT Sant Cugat Àgata Guinó Soler. Fotografia realitzada per Bernat Millet.

 

És portaveu de Junts, ara té una nova responsabilitat?
Per decisió de la mateixa portaveu Carmela Fortuny, vaig passar a ser portaveu pel fet de ser finalment el candidat de Junts per Sant Cugat a l’alcaldia, la qual cosa li vaig agrair. Abans de les primàries ja estava decidit que faríem el relleu. És una manera d’agafar més experiència i tenir més coneixement dels temes en general.

Hi ha veus dins del mateix partit que creuen que el grup municipal de Junts ha estat fent una oposició tova amb el govern actual.
Depèn de com es vegi. A vegades, l’oposició té poques oportunitats de visualitzar-se, però des de dins ho veig d’una altra manera. Hi ha hagut alguns temes en aquests tres anys i escaig que han estat complicats o mal gestionats pel govern. Un és l’Anella Verda i l’altre Ragull Centre. I tant amb un com amb l’altre vam fer tots els esforços per qüestionar-ho, per advertir el govern que no ho estava fent bé. De fet, en el cas de l’Anella Verda, es van tirar enrere alguns nyaps, com deixar només un carril a la rambla de Ribatallada o treure la zona de càrrega i descarrega. Excepte en el tros dels 4 Cantons, que continua sent un nyap i hi ha més trànsit i congestió que mai, perquè la gent vol passar per allà. Amb Ragull Centre vam fer oposició des del primer dia i vam presentar un contenciós administratiu que va ser admès a tràmit i que continua el seu curs. Per ara, no n’hem sentit a parlar massa més. Potser sí que a la població no li arriba tot el que fa l’oposició, però hem fet molta feina. No només de qüestionar sinó d’intentar ajudar amb molts aspectes. En el cas de la pandèmia, ens vam posar a disposició del govern i vam fer 150 propostes per ajudar, que era el que tocava, ajudar a la ciutat

Ha posat aquests exemples i ha fet servir la paraula nyap per descriure l’Anella Verda. Ha dit per activa i per passiva que Ragull Centre sí que es tiraria enrere, però amb l’Anella Verda què faria Junts si governa?
L’Anella Verda respon a un tema tan important com és la mobilitat. L’Observatori Sociològic diu que un dels principals problemes dels santcugatencs és la mobilitat. Igual que amb el tema de creixement Lluís Recoder va fer un pacte de ciutat, però no només amb els partits polítics sinó amb els agents que treballen aquesta temàtica. El tema de la mobilitat és tant rellevant que requereix un pacte de ciutat per afrontar-ho, i no fer les coses de cop i volta, sense pensar-s’ho massa. La mobilitat afecta a tothom.

Estarien a favor de tallar totalment el trànsit dels 4 Cantons?
Històricament, s’ha demostrat que el tema de la vianantització ha anat funcionant. Es va començar pel carrer de Xerric i de Santa Maria; i ara va des de la plaça de l’estació a l’avinguda de Cerdanyola. Els centres de la ciutat han de ser per als vianants. Els 4 Cantons continua sent un eix central de la ciutat per on passen els cotxes i això s’ha de solucionar. Segurament exigiria fer tota una illa de vianants. Però abans de fer el que va fer el tripartit, que va ser fer un carril bici eliminant un carril de cotxes, cal buscar solucions de mobilitat. Des de millorar i revisar freqüències del transport públic, a mirar quins llocs d’estacionament hi ha. Tot això s’ha de pensar molt bé, però sí que implicaria fer un centre de vianants.

Què li retreu en aquest govern?
És un govern que no escolta. No és que només no escolti als grups de l’oposició, si vas als plens municipals veus que venen ciutadans amb problemes, que per a ells són els més importants, i els membres del govern no accepten la crítica. La gent no va al ple a aplaudir, sinó a presentar problemes, i toca escoltar i buscar la solució. El mateix et podria dir amb l’Anella Verda i Ragull Centre. Al final, és evident que ha de decidir un govern, però ha d’escoltar primer. Els veïns d’un carrer són especialistes en aquell carrer. L’altre exemple és molt recent, i és l’encesa de llums de Nadal. Van tirar pel dret i van dir que les encendrien el 12 de desembre: tots els comerços es van enfadar i al final van canviar la data. Insisteixo, al final és el govern qui ha de decidir, però primer ha d’escoltar.

També li retreuen sovint a l’alcaldessa la manera que dirigeix els plens, fins i tot van arribar a presentar una moció perquè delegués la presidència del ple. Quina visió en té?
Hi ha un exercici que crec que a la vida hem de fer tots, i és posar-se al lloc de l’altre, siguis qui siguis i treballis on treballis. Al principi ho podia entendre perquè va ser un pacte de govern complicat i crec que inesperat, així que d’alguna manera havien de justificar-se. De fet, es van passar l’inici del mandat dient que tot estava desendreçat. Era com posar-se a la defensiva, fer d’oposició de l’oposició. A vegades encara ho fan. Pensava que això evolucionaria, però no ha evolucionat, perquè ara mateix els plens encara són complicats, ja que depèn del que dius, parles més o menys, i el mateix passa amb els ciutadans. Al final un polític el primer que ha de fer és escoltar, i és normal que la gent qüestioni coses i has d’estar preparat per la crítica, si no estàs preparat per la crítica, malament anem

Creu que va ser un govern inesperat?
Crec que va ser inesperat, tot i que he sentit moltes versions, però no estaven preparats per governar plegats i s’ha demostrat amb la poca feina que han fet per la ciutat. Han fet coses bé, que ara hauria de pensar, però les importants les haurien d’haver fet de manera excel·lent i no ha estat així.

Així i tot, queden sis mesos per les eleccions i no hi ha hagut trencament de moment, potser sí que és un govern ben avingut?
Estic convençut que arribaran fins al final, i que si sumen, tornarem a tenir tripartit.

Si de la CUP depèn, en una entrevista al TOT, Marco Simarro deia que dependrà dels regidors que traurà la CUP. És a dir, si en treuen més que els 3 que tenen ara. Així que potser no està tant clar que hi hagi govern a tres amb els mateixos actors. 
Pot ser que els comuns entrin, que crec que aquesta era la primera versió del tripartit, i al final va ser aquesta altra, perquè no van entrar. Si poden sumar les forces d’esquerra segur que ho repetiran. Hem d’estar alerta perquè ara ja sabem quin és l’experiment del tripartit i sabem que no ha funcionat. Es pot entendre perquè si amb un mateix partit polític hi ha diferències imagina amb tres partits. No ha de ser gens fàcil.

Quina seria la prioritat d’aquest govern liderat per Josep Maria Vallès?
Després de 4 anys de tripartit la prioritat serà recuperar la ciutat de Sant Cugat en tots els àmbits. Des de la gestió interna de l’Ajuntament, encara tenim 20 mesos d’espera en llicències urbanístiques, per exemple, a la mateixa ciutat. Hi ha qüestions de mobilitat i d’habitatge que s’han de solucionar. La gran emergència d’aquest tripartit era fer pisos, doncs van entregar, al principi de mandat, un bloc que venia de l’anterior, i ara faran el sorteig d’un que estava planificat en el mandat anterior també. Iniciativa d’habitatge poca. Hi ha molta feina a fer en tots els àmbits més enllà de planificar la ciutat del futur

Els periodistes cobreixen molta actualitat política. Com es viu des d’un costat i des d’un altre?
És una experiència nova a la qual ja m’estic acostumant. Ara mateix m’estàs entrevistant, i jo estava acostumat a ser l’entrevistador i no a respondre. Com que faig política a Sant Cugat, que és el que conec i el que m’agrada, al final és pensar amb la gent de Sant Cugat, tampoc és tan complicat. Ara, si em poses a fer política a Puigcerdà seria més complicat. Assumir la responsabilitat que pots col·laborar per treballar millorant la qualitat de vida dels santcugatencs és un repte que m’agrada molt.

Se’n penedeix d’haver canviat de costat?
En absolut. Estava al TOT, i queda fatal que ho digui jo, però és més que un mitjà. Perquè qualsevol mitjà de comunicació ajuda a les entitats o les associacions i acabes posant en contacte a diversos agents de la ciutat. Amb la política local, pretenc aplicar la premsa de proximitat a la política local.

Quan fa el pas a ser un possible candidat?
La culpable, amb tota l’estima, va ser l’alcaldessa Mercè Conesa en un sopar del Rotary on em donaven un reconeixement. En el seu discurs em va demanar que fes un pas endavant i que poses el meu coneixement i la meva estima per la ciutat al servei de Sant Cugat a través de l’Ajuntament. Des d’aquell dia, el 2017, m’ho vaig començar a pensar. I el 2019, Carmela Fortuny em va contactar per anar a la llista. I en un primer moment vaig dir que no, i al final vaig dir que sí. I mira si no n’estic penedit, que no sóc només regidor sinó que sóc l’alcaldable de Junts i aspiro a ser el proper alcalde de la ciutat.

Com va ser aquest procés de primàries? Inicialment, Carmela Fortuny va mostrar el seu desig de presentar-se, després van fer un pas endavant Carles Brugarolas i Josep Maria Vallès. Davant d’això, Fortuny es va retirar i es va presentar un tercer candidat, Aitor Arriaga, amb el suport de Fortuny. Com va ser aquest procés? Des de fora sembla que va ser complicat i un procés més que de junts de separats.
Faig broma a vegades dient que algun dia explicaré com va ser aquest procés de primàries. Els de Junts som moltes coses, però també som els de la radicalitat democràtica. És bo que hi hagi aquest procés de primàries i que la gent tingui ganes per representar el seu partit i accedir en un càrrec públic i al final governar a la ciutat. El problema és que no hi hagués ningú que s’hi volgués presentar. Ho vam viure de la millor manera possible. Al final vam quedar el Carles i jo, una persona que conec des de fa més de 30 anys, i estem treballant amb equip d’una manera que no et pots imaginar.

Així i tot, va ser escollit en primàries i ara és l’alcaldable. Hi ha rumors després que Junts hagi deixat el govern de la Generalitat, que l’exvicepresident Jordi Puigneró podria voler ser l’alcaldable a Sant Cugat. D’això que en té a dir?
Quan es van fer les primàries van sortir molts noms des del mateix Jordi Puigneró o Àngels Ponsa, o Damià Calvet, gent que té un cert reconeixement a àmbit nacional i això va durar fins al final de tot. Al final no va sortir ningú. Sí que és cert que quan Jordi Puigneró va ser destituït va sonar i ell és un valor de Junts per Catalunya, era el màxim responsable de Junts dins el govern, és una persona amb una projecció important i va començar a Sant Cugat. Però, ara per ara, a mi no m’ha arribat cap mena de missatge. Jo vaig ser nomenat pel secretari general en una roda de premsa el 28 de juliol i avui dia sóc el candidat i estic treballant amb molt il·lusió i amb un bon equip.

En política s’ha vist de tot. I sí això passés? Si Jordi Puigneró digués que vol ser l’alcaldable de Sant Cugat?
Això no ha passat, jo no sé què pensa ell, si arribés, ja en parlaríem. Se li hauria de preguntar a ell.

Sembla que l’època de les majories absolutes s’ha acabat a àmbit estatal i nacional, i sembla que també a Sant Cugat. Segur que ara començaran a haver-hi enquestes…Això fa pensar que hi haurà d’haver pactes. Amb qui es veu governant Junts?
Nosaltres no hem fet cap enquesta ara per ara, més enllà de l’enquesta que fa el mateix ajuntament, l’Observatori, que demana que es puntuï el govern de la ciutat.
Si mires l’històric, aquest govern és el pitjor valorat, no suspèn, però del 7,4 que treien governs anteriors, ara tenen un 5,2. La gent no està contenta i aquesta és l’única enquesta que tenim a hores d’ara. Treballem per aconseguir la matrícula d’honor, si només treballem per treure suficient, suspendrem. La matrícula poden ser 15 o 16 regidors, però a partir de 10 regidors ja podríem governar. La intenció és governar en solitari, si al final veiem que necessitem ajuda, ja en parlarem. L’objectiu és governar la ciutat.

L’altre dia Pere Soler no tancava la porta a Junts, ja que deia que el PSC és el partit que pot pactar tant en un costat com en l’altre, però veient les relacions entre govern i oposició sembla difícil.
Jo el que veig és el dia a dia d’aquest govern, i el que crec és que si tenen l’opció, tornaran a repetir. A més, crec que ja ho deuen treballar. Nosaltres treballem per guanyar i recuperar l’alcaldia de Sant Cugat.

Ja fa un mes que Junts va decidir sortir del govern. Quina era la seva posició? Pot afectar a les eleccions municipals aquesta sortida?
Jo em vaig afiliar a Junts el primer o el segon dia que es va constituir, per tant, vol dir que sóc una persona que vol la independència de Catalunya. Però jo m’he posat en política local per treballar per Sant Cugat; malauradament la independència no la proclamarem des de Sant Cugat. Estic en política local per treballar per la meva ciutat i per millorar la qualitat de vida dels santcugatencs. Hem d’estar encarats en el futur i el present de Sant Cugat, el que passi en l’àmbit nacional, no et diré que n’hem d’estar al marge, però ens hem de concentrar en Sant Cugat.

Hi ha hagut un nou entrebanc per la cosntrucció de la Mirada. Quina és la posició de Junts, ja que hem vist que s’han abstingut en la votació d’alguns procesos?

El govern municipal anterior va constatar la necessitat de fer una escola a Volpelleres i va treballar-hi amb una primera proposta d’emplaçament. El govern actual i oposició podríem haver perfeccionat plegats aquest equipament escolar a l’inici de mandat per mantenir la ubicació inicial i evitar la tala d’arbres, però malauradament no va ser possible. El govern tripartit assegura amb rotunditat que només hi ha una ubicació possible, l’actual i en litigi, per ubicar la Mirada, però no hem vist cap documentació que justifiqui aquest contundent posicionament. Fóra bo que totes les parts implicades i afectades també disposem d’aquesta informació per descartar qualsevol mena de dubte. En tot cas, el grup municipal de Junts per Sant Cugat mai hem posat pals a la roda per tirar endavant l’escola la Mirada. En aquests més de tres anys mai hem votat en contra del procés actual conduït pel govern tripartit. L’escola la Mirada és un projecte necessari de ciutat i tots volem que sigui una realitat com més aviat millor. Qualsevol projecte de ciutat requereix consens polític, i el consens és assolible enraonant, mai s’imposa.

 

Sant Cugat del Vallès, 18 de novembre de 2022.

Llegeix l’entrevista també al web del TOT Sant Cugat.