Els ajuntaments són l’administració del quilòmetre del zero, i aquest fet és especialment rellevant a l’hora de fer política municipal. La proximitat a la ciutadania fa que totes les accions impulsades pel govern tinguin un efecte gairebé immediat en les persones. Bé siguin ajudes per portar els fills a extraescolars o a casals d’estiu, un canvi en la senyalització d’un carrer o que et treguin els contenidors de davant la porta de casa teva.
Les mesures que poden impactar de forma més directa en el ciutadà, però, crec que són totes aquelles referents a la mobilitat. I sí, que ens en posin un carrer en sentit de pujada quan sempre ha estat de doble sentit, ens molesta; que ens treguin aparcament per posar un carril bici, ens molesta; que ens redueixin la circulació de dos a un carril, ens molesta.
No voldria fer entendre que els canvis no s’han de fer, i menys si són canvis pro una mobilitat més sostenible, menys carbonitzada i que posi els vianants i bicicletes al centre de tot. De fet crec que és una obligació dels nostres governants dirigir les polítiques de mobilitat precisament en aquesta línia.
Tanmateix, no puc evitar pensar que en general en política, però sobretot i en concret en el món municipal, el com és tant o més important que el què i el fi no pot mai justificar els mitjans. Penso que a Sant Cugat tenim la sort de comptar amb una ciutadania compromesa i proactiva i per tant no entenc com els grans canvis no es fan tenint-la en compte i escoltant-la. L’anella verda n’és un exemple: s’ha tirat pel dret i després s’ha començat a veure com millorar-la, per què no s’ha fet a la inversa?
Marc Ledesma
President local de la JNC
Aquest article s’ha publicat al TOT Sant Cugat
