Sant Medir és el copatró de Sant Cugat, per aquest motiu, el 3 de març sempre és una jornada festiva en el calendari santcugatenc. La tradició marca anar fins a l’ermita de Sant Medir, visitar el sant, lluir una fava beneïda i passar un dia de germanor al camp del Miracle i al seu entorn. Donar la benvinguda als banderers i a les diferents colles de Sant Medir, ballar sardanes, gaudir de les actuacions de les entitats de cultura popular o seguir la missa de campanya són algunes de les activitats que, any rere any completen la tradició.
PUNT DE TROBADA
Des de Junts per Sant Cugat fem una convocatòria oberta a tothom que ens vulgui acompanyar: A les 11 del matí del dimarts 3 de març sortirem des de la rotonda del Rotary (al costat de l’escola Europa) per anar caminant fins a l’ermita de Sant Medir. Si voleu, podeu portar entrepans per gaudir de la jornada festiva i de les activitats de l’Aplec de Sant Medir.
PROGRAMA D’ACTES A SANT MEDIR
11:15 h Ballada de sardanes amb la Cobla Contemporània
12:00 h Arribada dels Gegants
12:15 h Estrena de l’obra de teatre “Faves Contades”. A càrrec del grup Teatre a l’ombra
12:45 h Toc de campanes: arribada dels Banderers i lliurament de la bandera a l’alcaldessa
13:00 h Ofici religiós al camp del Miracle (exterior de l’ermita)
13:30 h Parlaments
14:00 h Actuacions entitats cultura popular: Geganters, Castellers, Bastoners i Caparrots acompanyats per l’Escola de Música Tradicional de Sant Cugat
14:45 h Ballada de sardanes amb la Cobla Contemporània
LA PENYA REGALÈSSIA
Hi ha una tradició que no està escrita enlloc, però que la recomanem: saludar, reconèixer i agrair als membres de la Penya Regalèssia la tasca que realitzen de “custodia” de l’ermita de Sant Medir des de fa una pila d’anys. Justament per aquest motiu, tots ells són Fills Predilectes de Sant Cugat des de l’any 2014 per decisió unànime de l’Ajuntament de Sant Cugat.
Els membres de la Penya Regalèssia són majoritàriament amics d’infantesa, el grup va néixer el 1939. La seva implicació amb el municipi està estretament vinculada amb el manteniment del patrimoni, especialment de l’ermita de Sant Medir. I els trobareu, és clar, el dia de Sant Medir a prop de l’ermita.
Malauradament cada cop són menys perquè els anys passen i ens van deixant. Un dels darrers ha estat Jaume Pahissa, un dels fundadors de la Penya Regalèssia que va morir el passat 13 de febrer als 97 anys.
LA LLEGENDA DE SANT MEDIR
En Medir era un pagès que vivia a la seva masia situada a la Vall de Gausac. En aquella època els cristians eren perseguits pel conegut Dacià, que havia rebut ordres de l’emperador de Roma Dioclecià per tal d’eliminar tots els cristians de Barcelona que no volguessin acceptar i adorar la persona de l’emperador com a Déu.
El bisbe de Barcelona, Sever, va decidir fugir de Barcelona i anar cap a Octavià (Sant Cugat). A mig camí, es va trobar en Medir mentre sembrava faves. Tots dos van xerrar i en Sever va explicar a en Medir la situació. Seguint el seu camí, el bisbe Sever va dir a en Medir que si arribaven els soldats de Dacià i preguntaven per ell, els digués la veritat, que l’havia vist passar en direcció a Octavià quan ell estava plantant les faves. A més, abans de marxar, el bisbe va preguntar al pagès si necessitava alguna cosa, i Medir va contestar que necessitava una font d’aigua fresca. Diu la llegenda que Sever va donar un cop a una roca amb les borles del seu hàbit i a l’instant en brollà aigua en abundància. Aquesta és la font de Sant Sever, situada al costat del camí de Sant Medir.
Els soldats van arribar a la Vall del Gausac i es van trobar amb en Medir, que descansava a la vora del camp on havia plantat les faves. Unes faves que havien nascut i florit aquell mateix dia. Els soldats li van preguntar si havia vist el bisbe Sever i en Medir va dir que sí, que l’havia vist passar quan sembrava les faves. Els soldats es van enfadar amb en Medir pensant-se que se n’estava rient i se’l van endur cap al castell d’Octavià.
El bisbe Sever es va amagar darrere d’un esbarzer del qual, en el moment de col·locar-s’hi, van desaparèixer les punxes i va quedar encongit. Els soldats van veure en Sever i altres persones que s’amagaven amb ell. Diu la llegenda que, després d’això, van matar a cops d’espasa en Medir i al bisbe Sever li van clavar un clau al cap.
Després de la mort d’en Medir, es va construir una ermita dedicada a sant Medir. Durant l’edat mitjana, els pagesos de la zona el tenien com a patró. De fet, diuen que molts s’enduien un grapat de terra del camp del Miracle, en el qual les faves havien crescut i florit en un mateix dia, per tal de fer més productives les seves terres.
El símbol de l’Aplec de Sant Medir és una fava. De fet, els pagesos santcugatencs van creure durant molts anys que els seus camps recuperaven la fertilitat perduda si hi plantaven faves.
