Avui la meva intervenció serà diferent de la que hauria fet fa 10 anys.
El context social, el context polític en què estem immersos, cal tenir-los molt presents en un acte com el d’avui.
Els fets dels darrers anys a Catalunya i a bona part del món ens demostren que la DEMOCRÀCIA, presenta greus signes de fragilitat.
Una democràcia fràgil, una democràcia dèbil, afavoreix l’aparició de règims i sistemes polítics poc tolerants, afavoreix els populismes i el ressorgiment de moviments i líders polítics que defensen proclames totalitàries i fins i tot feixistes, creant un clima que crèiem superat i que pensàvem que mai més es repetiria.
La veritable democràcia no pot subsistir sense el veritable DIÀLEG.
Sense diàleg, només trobem un empobriment de la política. Un empobriment de les eines que tenim per a millorar la vida de la gent.
El diàleg no sorgeix sense esforç, el diàleg va més enllà del consens, és l’eina més potent que tenim per enfortir la democràcia.
Però el diàleg es fa impossible quan es perd la dimensió de l’altre. Per exercir el diàleg cal EMPATIA
El diàleg franc, ha de partir de l’empatia. Ha de partir de reconèixer l’alteritat, la diversitat, la pluralitat i acceptar-les.
El diàleg ha de ser sincer, entre grups polítics amb sensibilitats diferents;
El diàleg ha de ser fluid amb els veïns i les veïnes, amb les institucions, amb totes les institucions.
L’Estat Espanyol, un estat que afirma que és un estat de dret democràtic….. empresona, jutja i condemna persones per les seves idees.
L’Estat Espanyol… empresona, jutja i condemna la DEMOCRÀCIA.
Aquesta manera de negar l’ALTRE, de no fer ni l’esforç d’entendre, està afectant els drets més fonamentals. El diàleg és incompatible amb la repressió.
La democràcia va més enllà d’emetre un vot.
La democràcia va més enllà de la lluita per aconseguir el poder i la defensa d’aquest a qualsevol preu…
La democràcia és escoltar de forma sincera i veraç la veu de la ciutadania.
LA DEMOCRÀCIA serà forta si fem l’esforç d’establir el diàleg necessari per arribar a acords.
Reivindiquem-la i mobilitzem-nos per a enfortir-la!
I fem-ho des de les grans oportunitats que ens ofereix la política local. Els ajuntaments han de ser els espais centrals per defensar la democràcia.
Totes i tots els que som càrrecs electes hem de fer un esforç sincer per a la concòrdia entre els grups polítics, acceptar la pluralitat reflex de la societat i fer l’esforç per establir un diàleg franc amb una clara voluntat de treballar per arribar al màxim consens en els grans temes que afecten les veïnes i als veïns Sant Cugat.
Per acabar, vull agrair la tasca ingent i generosa dels alcaldes i alcaldesses que durant aquests 40 anys han liderat la ciutat de Sant Cugat. Persones de diferents sensibilitats polítiques. A totes elles hem d’agrair la seva predisposició i el seu esforç; la seva capacitat d’ escoltar i pactar, en definitiva, la seva voluntat de governar arribant, sempre, als màxims consensos.
Gràcies alcaldes Casas, Nicolau, Aymerich, Recoder i alcaldessa Conesa. Gràcies a l’empenta de tots els càrrecs electes i tècnics locals que, al llarg d’aquestes quatre dècades, heu treballat incansablement i amb una gran dosi de voluntat per fer de Sant Cugat, la ciutat que tant estimem.
Alcaldes i alcaldesses, regidores i regidors, conciutadans i conciutadanes, seguim enfortint el nostre país a través dels ajuntaments. Amb esforç, amb vocació, amb honestedat amb perseverança i generositat.
