Ser dona encara comporta una càrrega constant. Des d’aixecar-se aviat per atendre les llars fins a afrontar obstacles a la feina i preocupar-se per la seguretat. Aquest esgotament no només és físic, sinó que sovint també afecta la salut mental per la pressió de complir estàndards de bellesa irreals i l’estrès del malabarisme de tantes responsabilitats. L’esgotament invisible de ser dona també es manifesta en la lluita persistent contra la discriminació i la violència de gènere i el seu impacte s’intensifica per a dones marginades i les que enfronten discapacitats. En un món que avança cap a la igualtat de gènere, cal reconèixer que l’esgotament de ser dona persisteix, però, esgotades o no, aquí estem per canviar normes i expectatives socials que perpetuen aquesta càrrega desproporcionada.
Cristina Paraira Beser
Portaveu del Grup Municipal i tinenta d’alcaldia de Gestió Urbana, Mobilitat i Canvi Climàtic
