Recordo que havia fet la bossa per anar a veure els pares a València. Les notícies ja apuntaven en una direcció contrària. La situació empitjorava a cada hora. No sabia que fer, marxo? Em quedo? I si tanquen? El president Quim Torra ja havia fet tancar la Conca d’Òdena. Em vaig quedar a Sant Cugat i l’endemà el govern espanyol decretava el confinament per quinze dies.
Ningú preveia que passaríem aquests dos anys emmascarats, distanciats i que avui encara estaríem contant, cada dia, els contagiats, els ingressats, els morts …
Han passat dos anys, de la primera onada que s’emportava la gent pel davant a la darrera que ha suposat el retorn a una certa normalitat. En aquests dos anys hem fet coses increïbles com que una fàbrica d’automòbils fabriqués respiradors, o com que un munt de persones voluntàries cosissin mascaretes i bates pels professionals sanitaris, o com proveir-nos d’una vacuna eficaç en un temps rècord, etc. hi ha mil exemples, mil anècdotes…
Quan hi penso, més convençuda estic que els projectes compartits són molt més forts, en el cas de la lluita contra la COVID ha estat molt útil i jo diria que imprescindible per poder albirar la llum al final del túnel.
Molta gent ha perdut persones estimades en aquests dos anys, un dolor que només el temps i el record poden consolar per què encara no hi ha respostes clares que ajudin a entendre el perquè de tot això.
Aquests dos anys de màster en COVID ens deixen lliçons clares, hem d’enfortir-nos com a societat i prioritzar tots els sistemes de cures, hem de preservar el medi ambient lluitant contra el canvi climàtic i sobretot, hem de mantenir el treball de col·laboració i cooperació entre els diferents sectors de la societat.
Carmela Fortuny
Regidora portaveu del grup municipal de Junts per Sant Cugat
Article publicat al NacióDigital
