El ple va debatre i aprovar el passat dilluns l’escenari econòmic financer de l’Ajuntament per als propers anys. Ho va fer a instàncies del govern municipal per complir amb l’obligació de dotar la institució d’un pla de sanejament que reverteixi la situació econòmica que es va generar els exercicis precedents, la dada més eloqüent dels quals va ser el tancament amb un dèficit de més de 22 milions d’euros en 2023. El pla va acompanyat de moltes i nombroses mesures que tenen per objecte el de mirar de generar les condicions per a que una situació com aquesta no es pugui tornar a repetir. L’Ajuntament ha de ser capaç de prestar sempre i en tot moment els serveis que mereix la ciutadania. Són mesures com les que ens estan apropant a l’eradicació dels reconeixements extrajudicials de crèdit o l’adopció de la metodologia del sistema europeu de comptes per a reflectir i avaluar, de manera complementària als indicadors de sempre, la realitat de la institució, entre moltes altres.
El pla preveu que ja aquest any 2024 l’exercici es tancarà en positiu. De ser així, cosa que està per veure i que no depèn exclusivament de les decisions del govern, l’Ajuntament podria sortir de la situació de control extern que imposa la llei i podria normalitzar-se la política inversora finançada amb endeutament.
Aquesta no serà encara la solució estructural que necessitem. El desquadrament és molt important i exigirà anys revertir-lo a través d’un procés de revisió i redimensionament general que ja està en marxa, i que haurà de fer possible el bon estat dels comptes públics municipals sigui quina sigui la conjuntura econòmica. Sempre que es gestioni amb un mínim de rigor, esclar.
La despesa ordinària (personal, compres de béns i serveis, subvencions, etc.) continuarà estant afectada encara un temps. En canvi, si aconseguim tancar bé en 2024, sí que podrem abordar un trienni amb uns 70 milions d’euros de capacitat inversora mantenint en estricte control la ràtio d’endeutament entorn el 50%. Preveu també el compliment de l’objectiu de no incrementar la pressió fiscal (és a dir, que els impostos evolucionaran com a molt al ritme de l’economia, sense perdre ni guanyar poder adquisitiu ni lesionar les butxaques dels contribuents).
Ara és el moment de concretar-ho tot plegat. En el pressupost de 2025 i les projeccions fins 2027, les ordenances fiscals, la redacció precisa del pla d’actuació de mandat, una Agenda Urbana revisada i perspectiva a molt llarg termini i els diversos plans sectorials, entre els quals el d’equipaments.
El pla, que és essencialment tècnic, va rebre el suport només del govern, de Junts i ERC, i l’abstenció del Partit Popular. No puc amagar que em resulta especialment incomprensible la manca de corresponsabilització del Partit Socialista, primer responsable de la situació que patim, i també de la CUP, en menor mesura.
Disposar d’aquest marc ens permet establir sostres de despesa per garantir el bon estat de les finances públiques i per tant dels serveis municipals. Feia molts anys, massa, que no se’n feia. Crec que es tracta doncs d’una passa més, important, en el camí per situar l’Ajuntament a l’alçada del que la societat mereix.
Carles Brugarolas
Tinent d’alcalde d’Economia, Coneixement i Organització
