Molts líders i partits polítics es presenten com els més útils a mode d’eslògan i ens intenten fer passar bou per bèstia grossa quan ens demanen que acceptem un pacte per pel simple fet d’haver pactat.
Cert és que el pacte sempre comporta una connotació positiva, especialment, en climes de confrontació verbal tan forta com tenim però cal analitzar bé què s’està pactant. Recentment, hem sabut que els partits del Tripartit encobert al Parlament de Cataluntya (ERC, PSC i En Comú Podem) es tornaran a posar d’acord per aprovar els pressupostos del govern del 21% – no oblidem que Aragonès ha perdut la confiança dels dos partits independentistes que el van fer president.
Els socialistes han fet un pas més en la seva OPA cap a Ciutadans exigint a Esquerra Republicana de Catalunya que aturi el desplegament de delegacions de Catalunya a l’exterior. Malauradament, el govern del 21% és un govern dèbil i està disposat a cedir davant d’aquest xantatge -recordem que un dels objectius del 155 van ser les oficines de representació directe de la Generalitat de Catalunya al món.
A Sant Cugat, aquesta notícia ens afecta molt directament. Cap altra ciutat de l’àrea metropolitana de Barcelona -a part de la capital- sap millor que nosaltres la necessitat d’entendre que el nostre món és el món. Som seu de moltes multinacionals que en bona mesura han arribat al nostre territori gràcies a l’acció exterior. El diputat de Junts per Catalunya, Ramón Tremosa, compartia al seu compte de Twitter un article del diari Ara celebrant que les exportacions catalanes havien trencat un nou rècord superant els 93.000 milions d’euros (33% del PIB català).
Qui els escriu aquest primer article de 2023 en aquest blog, sap perfectament que en els propers dies, l’alcaldessa del Tripartit a Sant Cugat, Mireia Inlga (ERC), ens regalarà una de les seves piulades corporatives celebrant l’acord imminent del Tripartit català tot dient que és un gran acord a favor de Sant Cugat, però la pregunta que ens hem de fer és: quantes inversions deixaran d’arribar a la nostra ciutat per l’aturada de l’acció exterior?
De moment, aquesta paralització suposa perdre la oportunitat de tenir veu pròpia a la Xina, Colòmbia, Perú, Equador, Israel i la Índia. I en economia, quan parlem d’oportunitats parlem de llocs de treball que han de permetre que la ciutadania pugui viure amb qualitat de vida sense dependre de les ajudes públiques. Ja m’entenen, oi?
Aitor Arriaga
Junts per Sant Cugat
