Fa un any de les darreres eleccions municipals en les quals més de 12.000 persones vàreu fer confiança al projecte de Junts per Sant Cugat. Us garanteixo que el nostre compromís segueix intacte i reforçat davant la situació d’emergència sanitària, social i econòmica que vivim.
Certament les eleccions municipals ens van deixar un gust agredolç. Junts per Sant Cugat volíem governar establint un pacte amb ERC, convençuts, erròniament, que ens unia la lluita per la independència de Catalunya. Els resultats permetien un govern fort, estable i independentista. ERC es va desmarcar de l’acord a què havien arribat les dues formacions polítiques en l’àmbit nacional. El tripartit es va consumar i la Sra. Ingla va ser alcaldessa de Sant Cugat.
Vist el que ha anat passat i el que no ha passat, tinc molts dubtes que la veritable raó de la Sra. Ingla per a no pactar amb Junts per Sant Cugat fos l’emergència habitacional com deia. Crec que l’emergència, bàsicament, era la seva per ocupar la cadira d’alcaldessa a qualsevol preu. Pactar amb Junts per Sant Cugat no li garantia l’alcaldia.
Han passat 12 mesos des d’aquella nit i el tripartit, amb majoria absoluta, no ha tingut temps d’explicar quin és el seu projecte de ciutat, ni d’aprovar el pressupost del 2020 i menys encara d’iniciar alguna inversió nova. Sí que ha trobat el temps i ganes, en canvi, per escenificar un escenari desolador, treure draps que eren nets com a bruts, trencar el bon to que sempre ha imperat al Ple municipal acusant-nos de lladres, menyspreant-nos, renyant-nos i que el més dol, embrutant el nom de les persones de Junts per Sant Cugat.
Sra. Ingla han viscut de renda durant el primer any. Què farà durant els tres anys vinents? Potser estaria bé invertir en habitatge assequible, renovació urbana, promoció del comerç i en la millora de la mobilitat, creant llocs de treball i activitat econòmica. Ara, a diferència de fa un any, sí que estem davant d’una greu emergència. Per aquestes polítiques sempre ens hi trobarà.
Carmela Fortuny
Regidora i Portaveu de Junts per Sant Cugat
Aquest article s’ha publicat a NacióDigital
